David Ciudad explica per què VIGENTO va néixer per interpretar què passa després de decidir.
Introducció
Durant anys, David Ciudad va treballar en alguns dels entorns institucionals més complexos: seguretat pública, emergències, coordinació interinstitucional i gestió de crisis.
Després de centenars de reunions, plans, crisis i decisions, va arribar a una conclusió inesperada.
El principal problema no era la qualitat de les decisions.
Era una altra cosa.
Hi havia un mecanisme que continuava condicionant la seva execució molt després d’haver estat preses.
D’aquesta intuïció neix VIGENTO.
Perquè, potser, el veritable problema mai no va ser prendre millors decisions.
Va ser comprendre què continuava passant després de prendre-les.
«El problema mai no va ser prendre millors decisions. Va ser comprendre què passa després de decidir.»
VID: Hi va haver algun moment en què va pensar: «Estem mirant el problema equivocat»?
DC: Sí.
I no va ser una intuïció puntual.
Va ser un patró.
Durant molts anys vaig participar en decisions que, sobre el paper, estaven ben construïdes.
Hi havia recursos.
Hi havia lideratge.
Hi havia competències.
I, tot i així, els resultats no arribaven com s’havia previst.
Al principi tots buscàvem el mateix.
Qui havia fallat.
Qui no havia coordinat.
Qui no havia executat.
Però amb el temps vaig començar a veure una cosa diferent.
Les decisions no fracassaven necessàriament perquè fossin dolentes.
Fracassaven perquè el sistema institucional modificava les seves condicions d’execució mentre aquelles decisions intentaven desplegar-se.
Aquella idea va canviar completament la meva manera d’entendre les organitzacions.
«El veritable objecte d'una decisió estratègica no és el risc. És preservar la capacitat d'execució quan el sistema deixa de ser estable.»
VID: Pot posar un exemple?
DC: Imaginem un ajuntament que decideix recuperar un barri degradat.
Incrementa la presència policial.
Activa programes socials.
Reforma l’espai públic.
Hi destina més recursos.
Si analitzem cada actuació de manera aïllada, probablement totes són correctes.
Però mesos després el problema continua.
No perquè ningú hagi fracassat.
Sinó perquè ningú estava governant l’evolució del sistema que feia possible aquell problema.
Cada organització actuava.
El sistema continuava evolucionant.
I això és radicalment diferent.
VID: Això és el que després anomenarà Institutional Decision Intelligence®?
DC: Exactament.
Durant molts anys hem desenvolupat intel·ligència sobre riscos.
Sobre amenaces.
Sobre mercats.
Sobre tecnologia.
Institutional Decision Intelligence® interpreta tot allò que continua condicionant una decisió després d’haver estat presa.
Perquè és aquí on moltes estratègies triomfen o fracassen.
Intentem comprendre aquest espai que, fins ara, pràcticament ningú analitzava.
VID: Per què diu que el sistema continua decidint?
DC: Perquè cap decisió s’executa en el buit.
Sempre entra en contacte amb reguladors.
Amb administracions.
Amb calendaris polítics.
Amb dependències tecnològiques.
Amb actors públics i privats.
Amb temps institucionals.
Tot això continua evolucionant.
La decisió és la mateixa.
El sistema ja no.
I això modifica les opcions disponibles.
«El sistema mai no deixa de decidir. La qüestió és si nosaltres continuem entenent-lo.»
VID: Això també passa fora del sector públic?
DC: Constantment.
Pensem en una empresa energètica.
En un operador logístic.
En una farmacèutica.
En una indústria de defensa.
O en una gran infraestructura digital.
La tecnologia pot ser excel·lent.
La inversió també.
Però si el sistema institucional canvia, també canvien les condicions d’execució.
La pregunta deixa de ser:
«Tenim un bon projecte?»
I passa a ser:
«El sistema continuarà permetent executar-lo?»
VID: Aleshores, VIGENTO no és una consultora de seguretat?
DC: No.
Aquest és probablement el malentès més habitual.
La seguretat va ser el nostre origen.
Però no és el nostre objecte d’anàlisi.
El nostre objecte no és el risc.
No és la regulació.
No és la seguretat.
El nostre objecte és comprendre com el sistema institucional condiciona la capacitat d’execució de qualsevol decisió estratègica.
Per això podem treballar en defensa.
Però també en energia.
En salut.
En infraestructures.
En mobilitat.
En indústria.
Canvia el sector.
No canvia el sistema institucional.
VID: Quan neix realment VIGENTO?
DC: VIGENTO neix el dia que deixem de pensar que el nostre coneixement pertanyia al món de la seguretat i les emergències.
I entenem que, en realitat, pertanyia al funcionament dels sistemes institucionals.
No canviem d’activitat.
Canviem de categoria.
Perquè el problema que intentàvem resoldre mai no havia tingut nom.
Per això no ens definim com una consultora de riscos.
Ni com una firma d’afers públics.
Ni com una consultora reguladora.
Ens definim com una firma d’Institutional Decision Intelligence®.
Perquè el que interpretem no és un sector.
És la dimensió institucional de l’execució.
VID: Quina és la pregunta que avui haurien de fer-se els equips directius?
DC: Durant molts anys ens hem preguntat:
«Què pot posar en risc el nostre projecte?»
Continua sent una bona pregunta.
Però ja no és suficient.
Avui la diferència no la marca únicament el risc.
La marca comprendre quins factors continuaran condicionant la nostra capacitat d’executar quan el projecte ja estigui en marxa.
Perquè una estratègia no fracassa el dia que s’aprova.
Fracassa quan el sistema canvia i l’organització no canvia amb ell.
Tancament
Institutional Decision Intelligence® no va néixer per explicar millor els riscos.
Va néixer per interpretar allò que continua decidint després de cada decisió.
Perquè les organitzacions no competeixen únicament per prendre millors decisions.
Competeixen per conservar la seva capacitat d’execució quan el sistema canvia.
La Pregunta VIGENTO
Què continuarà condicionant aquesta decisió quan nosaltres pensem que ja està sota control?
