Introducció
Durant dècades vam entendre les decisions com un acte.
Una estratègia s’aprovava. Una inversió es validava. Un pla s’autoritzava. A partir d’aquell moment, el repte consistia a executar-lo correctament.
Aquest model partia d’una hipòtesi gairebé invisible: el sistema dins del qual aquella decisió havia d’executar-se canviaria més lentament que la pròpia decisió.
Avui aquesta hipòtesi ha deixat de descriure la realitat.
La regulació evoluciona. Les infraestructures es transformen. Les cadenes de valor es reconfiguren. Les prioritats polítiques es desplacen. Les tecnologies redefineixen els mercats.
La decisió formal continua essent la mateixa.
Però la seva executabilitat ja no és la mateixa.
Perquè una decisió no depèn únicament de la voluntat de qui la va adoptar. També depèn del sistema que l’ha de convertir en realitat.
Aquest és el principi que incorpora Institutional Decision Intelligence®:
Les decisions continuen evolucionant mentre evoluciona el sistema que les ha d’executar.
La decisió continua. El sistema també.
1.
La decisió continua viva
La majoria de metodologies de planificació assumeixen que una decisió queda definida en el moment en què és aprovada.
A partir d’aquell instant, l’organització només ha de garantir-ne una bona execució.
Aquesta aproximació és cada vegada més insuficient.
Una decisió no és només el contingut que recull un document. És també el conjunt de condicions institucionals que en fan possible l’execució.
Quan aquestes condicions evolucionen, la decisió també evoluciona.
No perquè algú la modifiqui.
Perquè el sistema li ha canviat el significat executiu.
Cap decisió conserva íntegrament el seu valor si el sistema que l’ha d’executar ha canviat.
2.
El sistema també continua decidint
Durant molts anys, les organitzacions van concentrar l’anàlisi en el mercat.
Demanda.
Competència.
Preus.
Costos.
Aquestes variables continuen essent essencials.
Però avui ja no expliquen, per si soles, la capacitat d’executar una estratègia.
La regulació redefineix sectors sencers.
Les infraestructures energètiques condicionen la producció.
Les plataformes digitals alteren els mercats.
Les decisions judicials modifiquen les regles de competència.
Les polítiques industrials reorienten les inversions.
La decisió continua existint. Però el sistema continua decidint amb ella.
L’executabilitat d’una decisió depèn tant del sistema com de la decisió mateixa.
3.
El temps també decideix
En entorns estables, el temps permetia corregir desviacions.
Avui, el temps modifica les condicions que feien executable una decisió.
Un projecte pot iniciar-se sota una regulació i finalitzar-ne sota una altra.
Una inversió pot desplegar-se amb unes prioritats polítiques i concloure’n amb unes de diferents.
Una infraestructura crítica pot convertir-se en estratègica abans que una organització hagi completat la seva transformació.
Quan el sistema evoluciona més ràpid que la capacitat d’adaptació de l’organització, la decisió comença a perdre executabilitat.
No canvia la decisió.
Canvia el sistema que li permetia convertir-se en resultat.
El temps ja no només separa la decisió del resultat. En transforma l’executabilitat.
4.
Governar també és interpretar el sistema
Durant anys es va considerar que governar significava optimitzar els processos interns.
Avui continua essent imprescindible.
Però ja no és suficient.
Les organitzacions més resilients no són necessàriament les que prenen les millors decisions inicials.
Són les que detecten abans com evoluciona el sistema que haurà d’executar-les.
Per això, la intel·ligència institucional no consisteix només a anticipar riscos.
Consisteix a interpretar l’evolució de l’arquitectura institucional que condiciona cada decisió.
Perquè és aquesta arquitectura la que acaba determinant quines decisions continuen essent executables i quines deixen de ser-ho.
L’avantatge competitiu consisteix a conservar l’executabilitat mentre el sistema continua evolucionant.
El principi
La principal transformació del nostre temps no és que els entorns siguin més incerts.
És que les decisions han deixat de ser estàtiques.
Continuen evolucionant perquè evoluciona el sistema que les ha d’executar.
Des de la perspectiva d‘Institutional Decision Intelligence®, això obliga a revisar una de les idees més arrelades de la planificació estratègica.
Les decisions no deixen de ser executables perquè canviï la voluntat de qui les va adoptar. Deixen de ser executables quan el sistema que les havia de fer possibles ja no és el mateix.
La qualitat d’una decisió ja no depèn exclusivament del seu encert inicial.
Depèn de la seva capacitat per conservar l’executabilitat mentre el sistema continua decidint.
La pregunta VIGENTO
Les vostres decisions continuarien essent executables si avui canviés el sistema del qual depenen?
Aquesta reflexió forma part del corpus de coneixement d’Institutional Decision Intelligence®, la disciplina desenvolupada per VIGENTO per interpretar com evolucionen els sistemes institucionals i com aquesta evolució condiciona la capacitat d’execució de les decisions.
Aquest article sintetitza una de les tesis del nostre marc analític. Si voleu aprofundir en aquest àmbit, podeu consultar l’informe complet dedicat a aquesta matèria.
→ Descarregueu l’informe complet aquí.
