Una crida a l’acció des de l’àmbit institucional i ciutadà
Vivim en un moment en què els efectes del canvi climàtic han deixat de ser una predicció per convertir-se en una realitat palpable. El món està experimentant una intensificació dels desplaçaments humans degut a fenòmens climàtics extrems, i Espanya no és una excepció. La crisi climàtica ens interpel·la com a societat, com a país i com a comunitat global.
Emergències climàtiques i riscos per a la seguretat
Segons dades de 2022, gairebé 32 milions de persones van haver de desplaçar-se internament al món a causa de desastres climàtics. És un augment del 43% respecte a l’any anterior, que evidencia la magnitud d’un repte global amb conseqüències humanitàries, econòmiques i polítiques.
A Espanya, els efectes del canvi climàtic es fan evidents en diversos àmbits: les sequeres prolongades, les onades de calor, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl. Més del 75% del territori espanyol està en risc de desertificació, fet que posa en perill sectors essencials com l’agricultura i el turisme.
El cas València: una DANA devastadora
Un dels exemples més colpidors va ser la DANA que va afectar València a l’octubre de 2024. Més de 200 persones van perdre la vida i els danys materials van ser catastròfics. Infraestructures col·lapsades, hospitals desbordats, centres de salut inutilitzables i milers de ciutadans atrapats sense assistència. Aquesta tragèdia va posar en evidència les mancances estructurals i la necessitat d’enfortir els mecanismes de previsió i resposta.
Un marc legal sòlid… però millorable
Espanya disposa d’eines legals importants. La Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil i la Llei Orgànica 4/1981 sobre l’estat d’alarma permeten actuar amb rapidesa en situacions de crisi. A més, el recent Reial decret 524/2023 ha reforçat la coordinació entre administracions amb una norma bàsica comuna de planificació.
Tot i això, la realitat climàtica actual exigeix passar de la reacció a la prevenció. No n’hi ha prou amb tenir protocols: cal posar-los a prova, actualitzar-los i dotar-los de recursos humans i tecnològics suficients.
Adaptar-se i mitigar: dues cares d’una mateixa estratègia
El canvi climàtic exigeix una doble resposta: adaptació i mitigació. En aquest sentit, Espanya ha començat a transformar les seves infraestructures per fer-les més resilients davant fenòmens extrems, i ha apostat decididament per les energies renovables, en especial la solar i l’eòlica.
També es promouen pràctiques agrícoles sostenibles, com el reg eficient o l’agroecologia, per garantir una millor gestió dels recursos hídrics. A més, s’han desplegat sistemes d’alerta primerenca per anticipar temporals i episodis extrems.
Lideratge europeu i compromís global
El compromís d’Espanya no es limita al territori nacional. Com a membre actiu de la Unió Europea, participa en iniciatives com el Pacte Verd Europeu, que busca assolir la neutralitat climàtica el 2050. També ha tingut un paper destacat a la COP25, posicionant-se com un país impulsor de polítiques sostenibles i de cooperació internacional.
Conclusions: anticipar, coordinar, transformar
La DANA a València ens ha deixat una lliçó molt clara: hem d’estar més preparats. Cal anticipar-nos als riscos, millorar la gestió hospitalària en contextos de crisi i reforçar infraestructures vitals. Espanya té les eines i l’experiència. Ara cal aprofundir en la coordinació entre administracions, la conscienciació ciutadana i la inversió estratègica.
A VIGENTO Public Affairs, analitzem aquest escenari canviant i oferim suport estratègic a organitzacions públiques i privades per navegar els reptes climàtics amb preparació, responsabilitat i visió de futur.
